Sobre funcionaris i retallades
Doncs jo del que estic fins a la puta polla és de sentir alguns funcionaris queixant-se de que totes les retallades les pateixen ells, o que ells les pateixen més que la resta. Quina cara! si no hi hagués hagut el canvi de govern potser encara no s’haurien assabentat de la crisi. Per ells la crisi va començar tot just fa un any i mig quan Mas va guanyar les eleccions, mentre que per la resta de treballadors, autònoms i empresaris tot va començar fa més de 5 anys!! més o menys quan aquell fill de puta anomenat Zapatero gosava negar que hi hagués crisi per poder guanyar les eleccions. I les va guanyar el cabró! i encara ningú l’ha detingut per prendre-li declaració.
Hem confós la felicitat amb el diner, la crisi econòmica amb la moral, hem confós els papers, ens hem acostumat a viure bé, hem oblidat la cultura de l’esforç i hem vist com uns descarats polítics i alguns negociants sense escrúpols han fet amb el diner allò que els ha convingut […]
De tot això [la crisi] el conjunt de la societat també en té una part de responsabilitat
“
| — | Joaquim Maria Puyal, en el discurs d’agraïment pel premi atorgat de Català de l’any |
life:
Marilyn Monroe, or Wonder Woman?
A barefoot Monroe balances on rocks over a tiny brook. In a 1999 interview with Digital Journalist, photographer Ed Clark described how in 1950 he received a call from a friend at 20th Century Fox about “a hot tomato” the studio had just signed: Marilyn.
See more photos here.
Todos conocemos a alguna alma perdida similar a la que se propone: un alma arribista, chaquetera y solidaria en constante berrinche social. Twitter va lleno y las universidades más. Sin que uno pierda el respeto por las causas que defiendan estas gentes, puede tranquilamente partirse el pecho con sus contradicciones, y sus informaciones sesgadas que apresuran unos posicionamientos muy fuertes frente a lo que sea. Es el tipo de indignado Instragram, auténticos asamblearios del Facebook Status. Son el otro extremo de los vándalos: los culofinos del activismo.
som tan burros que els pocs diners que ens queden aquí preferim utilitzar-los per fer autovies catalanes que utilitzen els altres
“
| — |
Xavier Roig La resta de l’artícle a l’ Ara, aquí. |
For Sale: baby shoes. Never used.
“
| — | Hemingway va apostar que podia fer un conte amb sis paraules. Va guanyar l’aposta? jo crec que sí. Sis paraules que amaguen una bonica i trista historia que m’ha deixat glaçat. |
Ernest Hemmingway 1899 - 1961
One of my greatest heros. If only he could have wrote us just one more book. A true badass in every respect of the word. During WWI he recieved the Silver Medal of Bravery for carrying an Italian soldier to safety despite the shrapnel in both of his legs, courtesy of mortar fire. After spending sometime in America fishing with friends in Michigan, freelance writing for the Toronto Weekly, and working as editor for the Cooperative Commonwealth in Chicago, Hemmingway spent sometime in Paris, kicking it with James Joyce, Ezra Pound, and other awesome people. He wrote 88 stories during his first 20 months in Paris, and also spent some time covering the Greco-Turkish War, witnessing the buring of Smyrna. He safaried in East Africa. He survived two plane crashes in Uganda. He sailed the Caribbeanin his boat Pilar. He met Fidel Castro. He witnessed the liberation of Paris during WWII, and got himself into a little trouble for “assuming command of a small group of resistance militia in Rambouillet.” He covered the landing at D-Day, and The Battle of the Bulge.
The man lived, really lived, and regrettably he killed himself in 61, but he will always be one of my greatest heros. Here’s to you Ernest.
En començar la Transició, Josep Pla va fer una crua descripció del que s’esdevindria. Resulta interessant llegir com prediu el fracàs d’un estat del benestar de xerinola, descrivint-ho de manera evident. S’ensumava el rol determinant que hi tindria Jordi Pujol, la seva idea d’implantar una socialdemocràcia com la sueca. Ironitzava dient que no sabia com s’ho faria “si aquí no hi ha suecs
(extret de l’article de X.Roig al diari Ara)
